Extensió: 9 km 2Sant Vicenç dels Horts
Població: 27.701 h [2009]
La ciutat de Sant Vicenç dels Horts (22 m d'altitud), anomenada així des del'any 1973, és situada al peu de Puig Castellar, de Puig Perdiguer i del turó de les Canals.
Els espais naturals de Sant Vicenç dels Horts estan emmarcats dins del parc forestal de Montbaig-Mont-pedrós en l'àmbit muntanyenc, i dins del parc agrari del Llobregat en l'àmbit fluvial.
-Àmbit muntanyenc, el municipi vicentí comprèn una zona plana, propera al riu Llobregat, i una major extensió accidentada pels massissos de Garraf-Ordal, on limita de ponent amb Cervelló passant pel Puig Castellar (189 metres ), pel Puig Perdiguer i pel turó de les canals (257 metres )i enfilant-se pel Puig de Rocabruna (301 metres )i pel Montpedrós (350 metres ), lloc on hi ha les restes del Castellnou de Cervelló i l'ermita de Sant Antoni.
-Àmbit fluvial, les artèries fluvials principals són la riera de Cervelló i la de Torrelles, que prop del pont de la carretera que la creua conserva les pilastres de ferro d'una passera del segle XIX. Per una altre banda, la plana del Llobregat, és regada pel canal de la Dreta del Llobregat, les aigües del qual són elevades per un assut anomenat la Resclosa. I en la part accidentada hi ha algunes fonts, com la del Saltador, a la riera de Torrelles, i la de Sant Josep, prop del torrent de la Parellada.
HISTÒRIA
La història del nostre municipi va lligada al procés repoblador i d'independència que Catalunya comença cap a finals del segle IX, i que es completat pel compte Borrell II l'any 988 quan el territori de la Marca Hispànica format pels comtats catalans es deslliga de la influència franca.
Els primers pobladors del nostre territori, els ibers, van construir els poblats als cims o a les vessants de turons, llocs estratègics de defensa i des d'on els era possible controlar les comunicacions. Pel que fa al nostre terme municipal, s'assentaren al Puig Castellar. La majoria de les restes conservades corresponen al període comprès entre els segles I i II anteriors a la nostra era i els segles I i II de la nostra era, data en què apareixen restes de l'època romana. Al nucli antic de la vila (Biblioteca Les Voltes) s'han trobat restes disperses d'un assentament romà que indiquen la presència d'un establiment rural, probablement d'una vil·la. Entre les restes localitzades, cal esmentar la troballa d'un forn romà del segle I de la nostra era, que es considera un dels més grans i més ben conservats de Catalunya. El forn, gràcies a les seves dimensions, va ser un gran centre de producció d'àmfores.
El naixement del nostre poble, hi ha dos indicis que el situen a principis del segle X:
- El primer és, si cap, més interessant però més inexacte i menys fiable. Es tracta de l'arribada a Catalunya de les relíquies de Sant Vicenç que són portades des de Còrdova per dos monjos de Castres l'any 885. Aquestes relíquies haurien pogut ser l'origen de la parròquia de Sant Vicenç.
- El segon és la fundació de la baronia de Cervelló a l’any 904, que té sota la seva jurisdicció la parròquia de Sant Vicenç. La referència més allunyada sorgeix del Cartulari (els cartularis eren codis que testimoniaven l’origen de les possessions) del monestir de Sant Cugat. Les entitats eclesiàstiques, a l’edat mitjana rebien donacions de propietaris que volien assegurar un remei per a les seves ànimes. El dia 15 de desembre de l’any 955, el comte donava una cort i una terra cultivada de dues jovades (una jovada era la superfície que una parella de bous llaurava en un dia) a l’església de Sant Cugat Màrtir. Així comença el primer document escrit de que tenim constància, que recull notícies sobre la nostra vila.
Els antics edificis del poble que encara es conserven, són del segle XIV, com el Molí dels Frares de l'any 1315, la Casa Aymerich de l'any 1344. També és antiga la construcció de Can Pujador. L'església barroca de Sant Vicenç Màrtir és de començaments del segle XVII. El Consistori va construir el primer edifici destinat a escola municipal a l’any 1880. El castell de Sant Vicenç ja existia el 1344, quan s'hi refugià el dissortat rei Jaume III de Mallorca, perseguit per Pere el Cerimoniós, segons que explica la crònica d'aquest rei. Segons el Manual de novells ardits, el 1594 partiren els consellers barcelonins cap a Sant Vicenç dels Horts, per prendre les postats dels castells de Cervelló i de Sant Vicenç. El castell de Sant Vicenç devia ser la casa o palau que els barons de Cervelló i de Sant Vicenç posseïen a la vila de Sant Vicenç dels Horts. És probable que es tractés del gran casal, conegut posteriorment per Cal Perals, que va ser enderrocat el 1976.
Cultura, tot i els conflictes llargs, el segle XIX va ser crucial per a la potenciació del món cultural, gràcies al naixement de diverses associacions. Van aparèixer les cooperatives i les mútues: Sant Isidre, Mare de Déu del Roser i també les entitats culturals, cíviques i esportives destinades a l'esbarjo, cal esmentar, per la seva antiguitat, la Societat Recreativa La Vicentina (1871), entre les seves seccions es destaca la coral El Llessamí, ja centenària com la societat. En rivalitat amb La Vicentina hi ha el Centre Catòlic (1880), entitat centenària que té una coral, l'Esbart Vicentí, i altres seccions. En l'àmbit esportiu cal destacar l'equip femení d'handbol del club Esportiu Sant Vicenç.